El Cine Social

Entender la realidad a través del audiovisual

Joan Sifre con el cine social

Joan Sifre encetarà la llista d’amics que ens acompanyaran en les sessions del Cicle de Cine Social per a ajudar-nos a entendre millor la realitat que ens envolta. En abril de 2011 el periodista Julià Alvaro escrivia aquesta breu semblança, que trobem oportú recordar:

“Habita un despatx xicotet, amb radiador elèctric inclòs, i ple de papers en la seu que CCOO té al costat mateix de la Diputació de València, institució de la qual és treballador en excedència. Joan Sifre (Alzira, Ribera Alta, 1949) és actualment responsable de la FEIS, la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals de CCOO del País Valencià, una cosa pareguda a l’arxiu històric de sindicat. Este home alt, prim i extremadament educat que ens rep és un llicenciat en Filosofia i Lletres que va treballar molt de temps en el sector de la construcció i va acabar de líder sindical, de secretari general del CCOO-PV. Realment Sifre té més aspecte de filòsof que de sindicalista. El seu to de veu, baix; el seu parlar, tranquil; el seu parar, seriós i la seua actitud de perpètua reflexió topen amb els discursos megàfon en mà i, no diguem ja, amb les càrregues policials. És més fàcil imaginar Joan Sifre beneint un escamot de la policia que enfrontant-se a ells. De tota manera, és qüestió de deixar-lo parlar per adonar-se que gasta puny de ferro amb guant de seda. Així que si fóra fidel al seu aspecte de capellà progressista igual estaríem davant d’un ‘capellà trabucaire’.”

Joan responia al periodista amb una reflexió que s’acosta al sentiment dels que em possat en marxa aquesta plataforma cultural i social recolçada en el cinema social: 

“En primer lloc l’esquerra ha de recuperar els seus valors. No parle de valors platònics sinó d’allò que parlava Gonzalo Anaya, allò que deia que els valors no són el que importa, que el que importa són les virtuts cíviques que fan reals els valors. Per tant, l’esquerra ha de recuperar els valors entesos com virtuts cíviques, ha d’estar present en els moviments socials, fer més densa la xàrcia d’estructures de solidaritat, de reivindicació. Així és pot consolidar una determinada opinió que arrele, que es generalitze… Però això significa treball; no significa fer un eslògan bonic…”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Información

Esta entrada fue publicada el agosto 13, 2012 por en Cine y trabajo.
A %d blogueros les gusta esto: